Ajuntament de El Pont de Vilomara i Rocafort

Ajuntament de El Pont de Vilomara i Rocafort
  • MIDA DEL TEXT    Icone A+ Icone A= Icone A-

17:10  |  22/03/2019

Data i hora oficial

El temps

Història

EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT: BREU RESUM HISTÒRIC

Historia rocafort 

El primer pont de Vilomara sobre el riu Llobregat existeix des de temps remots i era de fusta, segons demostren uns forats sota l'arcada del pont actual. En temps dels romans, on hi havia el pont de fusta es va construir el pont de pedra, el «pont de Vila Amara» seguint el Camí Ral que anava del Bages cap a Barcino, passant per la muntanya de Sant Llorenç i per la comarca del Vallés. Amara en llatí significa submergit. Al segle V, durant la invasió de l'Imperi Romà, el Camí Ral probablement va ser un dels camins de penetració dels invasors.


Se'n coneixen les primeres dades fiables de poblament al voltant del segle IX com un lloc a prop del pont. El 983 el lloc de Vilomara surt documentat en una donació de la capella romànica de Santa Magdalena del Pla, al recentment consagrat monestir de Sant Benet. Des d'aquest any fins al 1600, Vilomara estarà sota la seva jurisdicció i haurà de pagar un cens.


Una carta del rei Jaume II, datada el 25 d'octubre de 1326, esmenta que Pere Sitjar, senyor del castell de Rocafort, va destruir i enderrocar una casa i dos molins que el monestir posseïa al riu Llobregat, prop del pont de Vilomara. El 13 d'octubre de 1330, Pere Sitjar estableix a Guillem Marquet, del lloc de Matadars, els dos molins, l'un draper i l'altre blader, que tenia prop del pont de Vilomara, dins dels termes del seu castell de Rocafort.


L'epidèmia de Pesta Negra del 1348 va fer estralls entre la població, però es va refer en els anys següents. Les contínues guerres i epidèmies dels segles posteriors van inestabilitzar el cens poblacional.


El 1623, Can Vilomara (la casa al costat del pont) és habitada pels jesuïtes i dependrà fins el 1767 del Col·legi de Sant Ignasi i els Vilomara aniran a viure a Manresa, a fer de seders iniciant la família tèxtil.

 

Llibre historia portada petit

El nucli del Pont de Vilomara, actual cap del municipi, va néixer al costat del pont medieval, que es va construir en el camí ral. Al final del segle XIX s'hi construeixen diverses fàbriques tèxtils que van fer engrandir la població, primer provinents de la comarca i després d'immigracions de la resta d'Espanya. Com a la resta de poblacions regades pel Llobregat, aquestes fàbriques van patir crisis freqüents fins a arribar a tancar durant els anys 80 i 90 del segle XX. Des de fa poc, la indústria local s'ha vist ampliada amb uns notables centres de recuperació i reciclatge de piles, làmpades i aparells domèstics, que han fet fructiferar un nou polígon industrial que està revitalitzant l'economia local.

 

Rocafort de Bages, el nucli antic del municipi, està situat a 7 km del Pont de Vilomara, dalt d'un serrat amb bones vistes. Moltes cases del poble han estat condicionades per a estades de vacances i caps de setmana.

 

L'any 1994 es va agregar al municipi del Pont de Vilomara el sector del Marquet Paradís, fins llavors pertanyent a Mura, que comprèn una urbanització i l'antiga església preromànica del Marquet o de Santa Maria de Matadars, considerada un dels edificis del preromànic català més antic del Bages. El 22 de setembre de 2010 s'inauguren les obres de restauració i recuperació d'aquesta església. Amb aquestes obres s'ha recuperat bona part del seu esplendor original. Concretament, es va assegurar l'estabilitat estructural de l'edifici, la reparació de les cobertes i de les façanes, i es va fer una proposta d'ordenació general de l'entorn i la restauració global de l'església.

 

Si voleu saber més de la nostra història, a la Biblioteca Municipal trobareu el llibre EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT - Aspectes Històris - d'en MIQUEL BALLBÉ I BOADA.

Butlletí digital

Vols rebre els titulars, l’agenda d’activitats i els anuncis oficials a la teva bústia de correu? Apunta-t’hi!

DONAR-SE D'ALTA