Adreces i telèfons

L'església de Santa Magdalena del Pla és una construcció romànica, documentada el 1077, situada dins el cementiri del Pont de Vilomara. L'Església formà part d'un petit convent d'un grup de donades sota l'obediència de l'abat del monestir de Sant Benet.

El primer pont de Vilomara sobre el riu Llobregat existeix des de temps molt remots i era de fusta, segons demostren uns forats sota l'arcada del pont actual.

L'església situada a la plaça Major, rep el nom de la Mare de Déu de la Divina Gràcia. Va ser inaugurada i beneïda el 12 de setembre de 1868 tal i com ho relata l'article publicat a "El Manresano" l'any 1868 en que es descriu el procés per arribar a la construcció de l'església i la seva benedicció.

L’església de Santa Maria del Marquet o de Matadars, situada dins de la urbanització “Marquet Paradis”, és un dels pocs exemplars d’arquitectura medieval catalana de la que es conserven restes significatives anteriors a l’època romànica sense transformacions posteriors.

Església romànica de mitjans de s. XIV. Es tracta d’un edifici rectangular orientat a ponent, cobert amb teula àrab, amb porta adovellada i set esglaons al davant per salvar el desnivell.

La construcció se situa al marge del camí que ressegueix la riera de Mura. És un conjunt format per onze tines de dipòsit circular i dues edificacions auxiliars.

Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya que més hectàrees de vinya tenia plantades i més hectolitres de vi produïa (el 1860 el 64 % de les terres conreades de la comarca eren de vinya).

El conjunt de les construccions es divideix en dos grups, separats 42 metres entre ells; el formen tres tines, dues barraques i dues edificacions auxiliars.

L’arriba de la fil·loxera a Catalunya i la represa de la producció a França va provocar el progressiu abandonament del conreu de la vinya al municipi. Al llarg dels anys, el bosc va guanyar terreny fins a amagar gran part de les construccions de pedra seca lligades a aquest cultiu.

El cim del Puig Gil és el més alt del municipi i està situat a 623m sobre el nivell del mar.

Castell termenat, documentat el 902 amb el nom de castell de Nèspola i des del 1023 amb el nom de Rocafort. Aquest castell era el centre d'un antic terme anomenat Nèspola, que comença a esser documentat el 926 i el 1022 es documentà com a "Castell de Nèspola que diuen Rocafort".

La part més destacable que resta dempeus consisteix en un mur al cantó de migdia, que presenta un gruix de 85 cm i una llargada de 10'90 m. En aquest cos hi ha una obertura quadrada que segurament hauria estat el marc d'una finestra. A la cara inferior d'aquesta paret hi trobem dues mènsules a sobre de les quals hi ha un forat quadrat, que es repeteix al llarg de tot el mur. 

Es tracta d'una església de finals de l'època gòtica, que fou edificada sobre les restes d'un temple romànic, tot canviant-li l'orientació est-oest per la nord-sud. Consta d'una única nau amb transsepte i un absis poligonal a tramuntana.

El Museu de Rocafort, és una Fundació Privada sense ànim de lucre. Fou inaugurat el 15 d' agost del 1986 i ampliat considerablement l'any 1996. Està instal·lat als baixos de l'edifici del número 18 del carrer Major de Rocafort de Bages.

La Pedra de les Creus és una roca d'aproximadament 3.500 quilos i d'uns 3,8 metres de llargada, 1,30 d'alçada i 0,60 d'amplada. Esculpides a la roca, s'hi poden observar una trentena de creus.

Podeu dirigir-vos als vigilants locals quan necessiteu ajuda urgent. Des d'aquest número es realitzen totes les gestions oportunes segons sigui la vostra emergència.